Atenent a la definició de comerç
internacional esmentada a l’inici; per conèixer l’impacte d’aquest ens fixarem
en el PIB del país, així com en el PIB per càpita (que ens permetrà saber la
grandària de l’economia Índia al igual que la distribució de la riquesa). També
utilitzarem dades de les exportacions i les importacions del país per a poder
senyalar la importància dels fluxos comercials.
Atenent a les dades del PIB que
presentem a continuació hi ha dos moments fonamentals pel que fa a la variació
de l’economia índia en el marc econòmic mundial. El primer factor clau que hem
d’esmentar són les reformes macroeconòmiques que executa el govern de l’Índia a
l’any 1991, el segon és l’entrada de la Índia a la OMC al gener de 1995.
Pel que fa les reformes
econòmiques, el govern reformista de Rao puja al poder al 1991 i desenvolupa la
seva agenda de reforma econòmica on la liberalització de l’economia és el pilar
fonamental (després d’anys d’economia autàrquica i una sobre-regulació del
comerç, les infraestructures i les inversions). Per això Rao eliminarà les
barreres al comerç internacional, tant pel que fa les exportacions com les
importacions, així com significarà l’obertura a la inversió nacional i estrangera i la progressiva
disminució del control del govern en l’economia (el que es coneix com agenda
econòmica per a la Índia)
Font: Elaboració pròpia amb dades del BM |
Observant el PIB, veiem un gran
increment d’aquest, sobretot a partir del 1991. A partir d’aquesta data el
creixement del producte interior brut ha adquirit una tendència creixent i
constant. Podem afirmar que aquest augment es deu a les polítiques d’obertura
al comerç internacional, per tant aquest ha permès a la Índia formar part del
mercat global.
A més de les reformes esmentades
anteriorment, l'entrada d’aquest estat a l'OMC el primer de gener del 1995 va
significar una consolidació dins el mercat internacional, portant a l’Índia a
ser un dels països amb més creixement anual, posicionant-se dins aquest mercat
com a actor important (i un dels que té les taxes de creixement més elevades).
La OMC doncs, ha servit a la Índia per fomentar les seves exportacions, així
com per atreure inversió estrangera, tant per invertir-hi directament en la
construcció d’indústries o en la inversió en empreses índies.
Font: Elaboració pròpia amb dades del Banc Mundial |
Podem relacionar l’augment de les
relacions comercials de l’Índia i els altres països dins el marc de la
integració econòmica mundial sota el fenomen de la globalització. La
globalització ha portat a la homogeneïtzació de la major part dels sistemes econòmics; adoptant el capitalisme com a doctrina.
L’Índia no s’escapa doncs d’aquesta tendència global i es posiciona dins
d’aquest mercat de manera destacada. Convertint-se en una de les economies
emergents més potents.
Font: OMC |
Tanmateix, podem concloure que tots
aquests trets només són possibles en una economia que parteix d’una situació
subdesenvolupada respecte altres grans potències econòmiques, cercant els
orígens d’aquesta situació “inicial” de l’Índia ens hem de remuntar fins a la I
Revolució industrial, ja que succeeix quan determinades economies amb un sèrie
d’especificitats tals com la possessió de colònies (que són utilitzades per a
donar-les un ús de “mercat intern” per benefici propi) comencen a obrir una
escletxa econòmica de diferència considerable. En aquest moment trobem que
l’Índia se situa al bloc de països que no gaudeixen positivament d’aquest
canvi, en aquest cas com a conseqüència de no ser ni tan sols un Estat, sinó
que en aquelles dates es troba sota domini de l’imperi anglès i per tant només
juga un paper d’obtenció de determinats recursos de cara a la metròpoli
anglesa. Així doncs la Índia es beneficia del seu atràs, iniciant un procés de
catching-up basant-se en l’adopció de polítiques que ja havien estat exitoses
en altres països.
Cal dir però, que el comerç
internacional ha beneficiat a la Índia dins els termes econòmics, si anem més
enllà podem qüestionar la magnitutd d’aquest benefici. La Índia ha aconseguit
ser una economia potent gràcies al comerç internacional, però també ha
aconseguit una pressió molt forta cap al seu medi ambient (aconseguint una
industrialització a canvi d’explotar els seus recursos i boscos) i cap al
mercat laboral (amb salaris baixos, explotació infantil, migracions rurals
massives).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada