Why England? Why not China, India or Japan? Aquest text, inclòs dins l’obra de Clark “A Farewell to Alms; A Brief Economic
History of the World”, ens porta a analitzar el perquè de l’origen de
la revolució industrial a Anglaterra. Contraposant la situació del país en
aquell moment amb la Xina, el Japó i la Índia, que podien haver seguit el camí
de la industrialització al mateix temps, però no ho varen fer. A continuació
tractarem els fets diferencials que permeteren a Anglaterra iniciar la
industrialització, i els fenòmens que impediren als tres països asiàtics seguir
l’estela anglesa.
La revolució industrial va
ser un fenomen que revolucionà els
àmbits socials, polítics i sobretot econòmics, ja que transformà les
estructures productives dels països durant el segle XVIII. La paraula
revolució, però, pot portar a pensar que fou un fenomen ràpid, no va ser així
ja que els profunds canvis que s’estaven duent a terme necessitaven temps per
establir-se i consolidar-se - en el cas anglès la revolució industrial comença
a la dècada de 1760 i s’allargà més de 50 anys-.
Segons Clark, aquest
fenomen s’inicià a Anglaterra degut
a una combinació única de factors, els quals es distingeixen dels que podem
trobar a la Xina, el Japó i l’Índia. Malgrat tots aquests països tinguessin
nivells semblants de terra, treball i mercats de capital (Pomeranz) el fàcil
accés a combustibles fòssils i la possessió de colònies feren d’Anglaterra el
país ideal per iniciar aquest gran canvi. Aquest salt en l’economia britànica
provocà el que Pomeranz anomena “La gran divergència”, es a dir, el gran
creixement de l’economia britànica en comparació als altres països.
Pel que fa al primer factor
que portà a la hegemonia britànica, l'existència de combustibles fòssils,
cal fer referència a la facilitar per accedir a aquest tipus de recursos. El
carbó, com a principal font d’energia i motor de la industrialització gràcies
al seu us amb la màquina de vapor, es trobava relativament a prop dels centres
de població. Per tant el descobriment de noves fonts d’energia i la facilitat
al seu accés significà per Anglaterra poder extreure el carbó necessari per a
les noves industries.
El segon factor que cal
esmentar és l’existència de colònies angleses. Aquestes permetreren a la
metròpoli poder accedir a nombrosos recursos naturals que la seva condició
d’illa els hi ho dificultava. A més de poder explotar grans extensions de terra
a Amèrica per al cultiu d’aliments i l’extracció de matèries primeres.
Segons els historicistes
clàssics, aquests factors no foren suficients, Anglaterra esdevingué la mare de
la industrialització degut a la revolució agrícola anterior (que permeté
superar l’agricultura de subsistència), la modernització dels transports i el
creixement del comerç. Seguint aquesta idea se situa Vera Zamagni, que estableix que els fenòmens determinants foren: el
clima moderat, els recursos hidràulics abundants, les reserves de carbó, el
desenvolupament d’una pròpia cultura i d’un propi sistema polític-institucional
que donaren millors condicions per a la innovació i invenció.
Una vegada dit això, com
diu Zamagni, malgrat l’existència de
països amb religions diferents, compartien una confiança mútua en la cultura i la
racionalitat de l’home, i sobre aquestes bases havien estat en condicions de
produir importants avenços tecnològics-científics revelant, una diferent capacitat per a sostenir el ritme de
desenvolupament al llarg del temps; com mostrarem a continuació.
Tant la Xina, el Japó i la Índia podrien haver tingut un avantatge comparatiu
pel que fa al seu volum demogràfic; però no van poder iniciar la
industrialització perquè el fet de tenir una gran població es va convertir en
un obstacle. L’excés de mà d'obra provocà uns salaris baixos i desincentivà la
inversió en maquinària. A més, aquestes grans masses de pobresa no tenien
capacitat de consum (no es desenvolupà una gran demanda interior ni tampoc florí
una classe mitjana). Els tres països asiàtics, a més, tenien un gran dèficit d’infraestructures
(pitjors que a l’Anglaterra medieval), per tant un dels pilars de la revolució
industrial anglesa, la modernització del transport –abaratiment de costos,
reducció del temps, major capacitat de càrrega- no es donà.
Pel que fa a la Xina, l’excés de població provocà una
gran desigualtat d’ingressos, la classe mitjana no tenia capacitat de consum.
No es donà doncs, un canvi de classe relacionat amb un canvi en els patrons de
consum, se seguí dins una economia de subsistència.
Respecte al Japó, la seva posició d’illa va fer que
l’escassetat de recursos naturals, juntament amb una dependència econòmica de
l'Àsia peninsular i l’ambient hostil en el que es trobava impedís dur a terme
la Revolució, ja que es trobava en una posició geopolítica d'aïllament.
Centrant-nos en Índia, el sistema de castes establert
fa quasi impossible la mobilitat social, per tant no existeixen incentius
laborals per millorar la situació econòmica familiar ja que aquesta, en
nombroses ocasions no depén dels aspectes terrenals. A més el canvi associat
als sorgiment de noves classes socials no es produí, juntament amb un retard
tecnològic notable, impedint així el procés industrialitzador.
Així doncs cal concloure
que la Revolució Industrial tingué el seu origen en un conjunt de factors que
es donaren en un mateix moment a Anglaterra. Els anglesos, saberen aprofitar
aquestes condicions per convertint-se en el país hegemònic del segle XVIII.
Pels més interessats,
podeu consultar:
Zamagni, N.V. 2001. La historia económica de la Europa
contemporánea, de la revolución industrial a la integración europea. Crítica.
Barcelona.
Clark, G. 2007 “A
Farewell to Alms; A Brief Economic History of the World”. Princeton
University Press.
