El Partit Laborista Britànic (Seminari 1)

A continuació tractarem el text de Juan Carlos Pereira Castañares sobre la formació i els primers anys de vida del Partit Laborista britànic. La creació i desenvolupament del Partit Laborista va íntimament lligada al sorgiment i posterior desenvolupament del  moviment obrer a Anglaterra, moviment social causat per la revolució industrial.

El laborisme va començar a despuntar a partir de finals del segle XIX paral·lelament a la culminació de la revolució industrial i on les condicions laborals i socials de la classe obrera patien més opressió per part dels propietaris dels mitjans de producció. La classe obrera anglesa intentarà des de 1833 la creació d’un partit polític que traslladi al Parlament anglès les reivindicacions obreres, tot i que els inicis no van ser exempts d’entrebancs i fracassos, la força del moviment obrer a Anglaterra era implacable, tal cosa es pot observar amb el sorgiment del moviment Cartista. Aquest moviment reivindicà el sufragi universal i un programa econòmic molt més igualitari, pretensions considerades inaccessibles a l’època i a les quals les classes altes no van accedir.

 Davant aquest escenari de reivindicacions obreres el 1871 el Parlament Anglès tirarà endavant una reforma on entre d’altres aspectes reconeixerà les societats obreres i possibilitarà la creació de les “Trade Unions” que es una associació d’assalariats amb el propòsit de defensar i millorar les condicions del seu contracte (Fabra Ribas). De les “Trade Unions” s’orgirà una organització la qual podem considerar com l’antecessora del Partit Laborista: l a “Labour Representation League” , l’objectiu del qual fou la de “portar obrers al Parlament anglès”.

El 1875 es varen presentar 14 candidats obrers per primera vegada a unes eleccions parlamentaries de les quals varen sortir elegits dos: A. Mac Donald y T. Burt, que varen ser els primer diputats obrers els quals es varen asseure al Parlament de qualsevol estat democràtic. Aquest fet va provocar una gran alegria pel moviment obrer no només a Anglaterra sinó a tot Europa ja que els obrers van veure que el món polític- al qual veien hostil- les hi hava permés  entrar a formar-hi part.  Després de la llarga travessia dels anys 80, on es va viure una crisis de politització deguda a veure frustrades les revindicacions obreres al Parlament britànic, el 1881 Henry Mayer Hydman va fundar la “Democratic Federation” amb l’esperit de fer ressorgir el moviment cartista i aconseguir fites tals com el sufragi universal. Tanmateix aquesta fundació va adquirir components ideològics socialistes i  es va passa a denominar “Federació Social Democràtica”. També va contribuir al ressorgiment de l’esperit cartista amb la creació de la “Societat Fabiana” que va demostrar que les idees socialistes havien calat a fons a la societat britànica.

Keir Hardie
Fundador del Partit Laborista

El 1890 s’havia format la “Labour Electoral Association” amb el propòsit de preparar i organitzar els manifestos electorals dels candidats obrers per tal d’aconseguir un major nombre de vots. Però no serà fins el 1892 quan durant un congrés de les “Trade Unions” a Escòcia un home i una idea fessin adonar a la classe treballadora que era del tot necessari la creació d’un partit pròpiament obrer i així el moviment “tradeunionista” pogués intervenir en el camp de la política. Aquest home fou l’escocès Keir Hardie, que al 1888 havia fundat la “Scottish Labour Party” i que en el 1892 va obtenir 3 escons. Keir Hardie a la foto, fundador del scottish labour party, antecessor del Partit Laborista Britànic.

Com a conseqüències d’aquests fet, el 1893 es formà a la ciutat de Bradford el “Partit Laborista Independent” que tot i no obtenir representació varen obtenir 44000 vots. Però per aconseguir una major unitat Hardie -líder del partit-  fusionà les “Trade Unions” amb el Partit i creà la “Labour Representation Comite” on va sorgir una figura destacada del laborisme, Mac Donald.  No va ser fins el 1906 on després de trencar amb els seus fins ara socis liberals que passa a dir-se Partit Laborista amb uns nous ideals i valors. El 1918 van tenir lloc un seguit de reformes que varen portar el Partit Laborista de ser un partit purament representatiu del drets dels obrers a ser un partit amb aspiracions de governar a tot el país. Tals reformes varen ser: passar de tenir un principi federal a tenir un principi nacional,  formar un comitè executiu nacional amb plens poder per escollir el líder del partit,  tenir cotitzacions oficials com a mètode de financiació del propi partit, tenir seccions femenines i culminar el procés de reforma i de potencialització amb la creació del diari laborista “Tha Daily Herald”. En aquesta pròpia conferencia laborista es va crear el document oficial laborista “Labour and the new social order” on es varen definir els objectius del partit i on es va adoptar la ideologia socialista. Tals punts eren els següents: Mantenir un mínim de benestar per a tota la comunitat britànica, nacionalitzar la industria, la transformació dels sistema financer amb la màxima “que pagui més qui més tingui”, reformar la cultura i l’educació amb l’obertura d’escoles laboristes on es donava una oportunitat d’assistir a escola als fills dels obrers i amb matèria de política exterior es van declarar pacifistes. Aquest punts els quals podem considerar un autèntic programa polític es van mantenir fins el 1950.

Mantenir aquests principals objectius com a estatuts del partit va ser una clara intenció de volguer un Partit Laborista guanyador i apostar per ser un partit de govern, fins el 1950 on es canviaran els punts principals del seu partit només governaren dos cops- al 1924 amb Mac Donald i al 1945 amb Atlee; la qual cosa suposa el no assoliment de ser un veritable partit de govern i conformar-se amb ser l’alternativa de govern a Anglaterra. Tanmateix es cert que el Partit Laborista es crea amb l’objectiu de portar una representació obrera al Parlament Britànic i aquest objectiu assoleix ràpidament. Però al llarg del temps el Partit Laborista ha deixat de tenir aquest objectiu per passar a tenir l’objectiu de ser l’alternativa al poder dels conservadors a Anglaterra i amb aquest aspecte no l’ha assolit ja que només ha governat dos cops fins el 1950 on canvien les bases del partit.

La culminació del moviment laborista es va obtenir a les eleccions parlamentàries de 1922 on el Partit Laborista va obtenir 142 diputats i més de quatre milions de vots, amb un percentatge del trenta per cent del total de vots i passaren a ser l’alternativa al poder que sempre havien ostentat els conservadors britànics.  

Tot seguit fem una mica de política comparada, per tal de poder respondre a la pregunta de per què el Partit Laborista va néixer en un marc d’acceptar l’establishment tradicional i no sent un partit rupturista com si que ho foren altre partits obrers europeus de l’Europa industrial.

Un concepte clau que cal que es compleixi per tal que qualsevol partit que neixi tingui com a màxima aconseguir representació al Parlament del país originari es que el Parlament sigui lliure i tingui plens poders, requeriments que en el cas anglès es donaven i que van possibilitar que el Partit Laborista neixés com un partit parlamentari i no pas com un rupturista amb el sistema polític existent com van poder ser el PSOE espanyol o el partit obrer alemany. També, cal dir que el Partit Laborista no es va mostrar hostil cap al sistema monàrquic, sinó tot el contrari, el va considerar natural i innat del poble anglès. D’aquesta manera neixia el Partit Laborista anglès sota un context parlamentari i pacífic on va poder desenvolupar la seva ideologia sense restar sotmès a la clandestinitat o a l’ostracisme.