Davant la globalització, escepticisme

Considerant la definició de globalització com: el conjunt de processos que porten a una transformació i a una reorganització de les relacions socials i transaccions, generant xarxes interregionals i transcontinentals d’activitat i exercici del poder (Held: 16).

Veiem que des d’una perspectiva escèptica, aquesta definició no es compliria. Seguint aquesta línia de pensament davant la Globalització i mirant el món que ens envolta podem considerar:

-      - La globalització com a mite, no és veritat que tot aquest conjunt de processos hagin transformat el món, sinó que és una economia global segmentada en tres grans blocs. Tampoc és cert que sigui un fenomen nou, hi ha evidencies empíriques al segle XIX de que ens trobem davant una reedició d’un fenomen més antic. Que a més va ser molt més fort; al segle XIX els processos que es generaren van fer canviar el model de vida de la població, els fluxes migratoris van ser molt més elevats (van significar el moviment del 10% de la población mundial que hi havia aleshores) i hi havia importants transaccions comercials a nivell transnacional.

-       - L’augment d’interaccions s’ha produït a tres regions concretes, per tant no existiria la globalització en si, sinó que l’hauríem d’anomenar regionalització. L’Àsia-Pacífic, Europa i Nord-Amèrica són els centres de l’economia global. La interacció econòmica que tant defensen els hiperglobalitzadors no és veritat, ja que el nombre més gran d’interaccions es donaria entre els tres blocs econòmics esmentats.  Comprovem-ho doncs amb dades!

o   Al 2003 els fluxos comercials de mercaderies se situaven principalment a Amèrica del Nord amb 1058 milers de milions de dòlars, a Europa, on representaven 2441 milions i a Àsia amb 1649 milions. La quarta regió era Amèrica del Sud, amb 359 milions. (Veure mapa 1).

o   Els paísos que formen part de la OCDE s’inclouen dins d’aquests tres grans blocs, fora d’aquestes regions només tindriem Méxic, Xile, Israel i Turquia.

-     -   No eixisteix una societat civil global (la diversitat cultural i la nombrosa existència de pobles indígenes ho demostra). La Globalització no ha portat a una distribució més igualitària de la riquesa. Les desigualtats entre Nord i Sud segueixen sent molt visibles, el Tercer món és el gran perdedor d’aquest fenomen ja que està creixent la seva marginalització. Com a mostra les dades esmentades a continuació: un 40% de la població mundial viu amb menys de 2€ al dia, Els 500 individus més rics del món tenen més ingressos que els 416 milions més pobres; un cop dit això podem notar aquesta desigualtat observant els mapes, presentats a continuació, sobre la població que viu sota el llindar de pobresa,  el nombre de lliits d’hospital per habitant i la renta per càpita.

Població sota el llindar de la pobresa 2011.  Font: Index Mundi

Llits d'hospital per habitant. Font: Index Mundi

-    

--   -  L’augment de desigualtat fa augmentar el radicalisme i el nacionalisme, en trobem clares mostres en l’augment del terrorisme internacional, en la Primavera Àrab, en els conflictes de Txetxènia, Filipines, en la independència de Kosovo (2008) , Timor Oriental  (2002) i Montenegro (2006).

- Dir també que els governs nacionals segueixen ser els monopolitzadors del poder, no existeix cap govern a nivell global ni cap institució suficientment rellevant que guií l’esdevenir l’autoritat central; són els païssos occidentals qui estableixen les directrius d’aquesta societat i els que s’encarreguen de fomentar la integració econòmica.