Globalització capitalista desigual

Pel que fa als inicis de la “globalització” ens podríem remuntar a la I Guerra Mundial amb intenció d'assenyalar els seus orígens, ja que tot s'incia quan contemporàniament a la I Guerra Mundial ens trobem en una situació de lluita dels mercats entre els poderosos, doncs la burgesia dels estats més desenvolupats responen amb una aposta per una sèrie de valors com la suposada defensa de la democràcia per a estendre aquesta lluita dels mercats a la resta del planeta.

Un cop iniciat aquest fenomen podem veure que hi ha un context de gairebé tot el món sota domini colonial i de tensions pel gran desenvolupament del capitalisme alemany, a més de la necessitat d'obtenir fonts de recursos i disputar hegemonies colonials a França i Bèlgica. Aquest context també està caracteritzat per una concentració de la producció a poques grans empreses i alhora veiem que anteriorment durant 1900-1903 hi ha la mort de mites del liberalisme com la lliure competència i que fins i tot podríem avançar al crack financer del 1873.

En aquesta època veuríem l'existència d'una financialització de l'economia, és a dir, els capitals financers són els majors propietaris de la producció mercantil, malgrat que els quatre grans països rics són per una banda vells estats capitalistes amb majors colònies (Anglaterra i França) i alhora nous estats gràcies a un gran desenvolupament del seu capitalisme (Alemanya i EUA). Doncs d'aquí podem excloure que la economia entra en globalització ja a principis del segle XX i que el capital financer és jeràrquicament superior a l'autonomia política de cada estat.

Tanmateix podríem comentar que tot sovint s'argumenta la revolució industrial com un avenç cap a la globalització i un fet que juga a favor dels més desafavorits (esclaus a l'era pre-revolució industrial), però novament ens trobem en una situació on sorgeix un moviment evolucionista anti-esclavatge simplement perquè els anglesos no volien acabar amb els africans sinó que els veien com a compradors, encara que fos després de quatre segles d'esclavatge. Com a conseqüència d'aquest fet també és cert que és dona un excessiu desenvolupament d'aquests estats i com a resposta s'actua amb el sorgiment de la colonització.

Un cop repassat breument els esdeveniments que donen peu a la globalització, els seus orígens i desenvolupament podem sentenciar que realment no ens trobem davant d'un procés netament global i globalitzador ja que malgrat que sí que té un marc d'acció global, de tot el món, no tot els seus actors i estats es troben en una situació similar dins d'aquest marc global, simplement és l'extensió d'unes dinàmiques limitades a determinats estats a una situació sense fronteres ja que econòmicament es troben amb aquesta necessitat un cop explotat el territori original.

     Jordi Hostaled